La Luisa, la cambrera, la neboda i la noia de les olives

​

Es veu que un dia la Luisa, morta de gana, va entrar a un restaurant. La cambrera semblava simpàtica i "ui, diu que toca la flauta". Quina casualitat...ella necessitava una flautista per acompanyar el seu cello. Però resulta que a la Luisa i a la Laura el que realment els venia de gust era cantar. Així que ja veus el cello i la flauta aparcats. Ah, per cert. La Luisa té una neboda molt maca. La Lucía. Diuen les males llengües que ella el que volia era cantar amb el seu cosí, el fill de la Luisa, però que la Luisa, la punyetera, va ser més ràpida, i de cop i volta ja hi havia les Lulalu. Però és que la Luisa, no t'ho perdis, no només té gana i una neboda. També té amics. I un dia d'aquests va anar a ajudar-ne un a recollir olives. I allà entre les branques va ser on va conèixer la Mom, amb qui van improvisar algunes veus mentre olivejaven. I es veu que fins avui queden els dimecres per riure. I de tant en tant també canten.